En un entorn marcat per la digitalització i el canvi constant, cada vegada més organitzacions aposten per models que els permetin connectar l’estratègia de negoci amb les capacitats tecnològiques reals. Un dels enfocaments més consolidats per aconseguir-ho és l’Arquitectura Empresarial.

De fet, el 60 % de les empreses del Fortune 500 ja havien adoptat frameworks com TOGAF el 2016, i el 74 % dels departaments d’Arquitectura Empresarial tenen un impacte directe sobre elles. A més, la demanda d’aquesta disciplina creix a un ritme del 17 % anual, cosa que indica que està lluny de ser una tendència passatgera.

Encara que els nivells de maduresa en la seva implantació varien entre organitzacions, el fet és que la majoria de grans empreses ja han iniciat aquest camí, encara que sigui de manera inconscient. Avui dia, és difícil imaginar una àrea tecnològica on no se’n parli —directament o indirectament— d’Arquitectura Empresarial.

 

Què entenem per Arquitectura Empresarial?

Abans d’aprofundir en els seus beneficis, convé aclarir què entenem per Arquitectura Empresarial. Encara que no existeix una única definició estandarditzada, sí que disposem de diverses fonts i marcs de referència que ajuden a comprendre aquest concepte.

Un dels orígens més influents el trobem el 1987, quan John A. Zachman va publicar l’article “A Framework for Information System Architecture” a la revista IBM Systems Journal. En ell, Zachman plantejava una idea que avui continua vigent: no hauríem de construir programari sense una estructura prèvia, de la mateixa manera que no es dissenya un edifici o un avió sense plànols. Aquesta estructura prèvia és precisament el que ell anomenava “arquitectura”

Amb els anys, aquesta visió ha evolucionat cap a models més complets que permeten governar i planificar l’evolució tecnològica de les organitzacions. Un dels marcs més utilitzats és TOGAF (The Open Group Architectural Framework), que defineix l’Arquitectura Empresarial com:

“L’arquitectura empresarial és la pràctica d’analitzar, dissenyar, planificar i implementar l’anàlisi empresarial en una organització. Fa servir un enfocament holístic per aconseguir el desenvolupament i l’execució efectiva de l’estratègia.” 

Una altra definició rellevant prové de l’estàndard ISO/IEC/IEEE 42010:2011 titulat “Sistemes i programari d’enginyeria – Arquitectura de sistemes – Descripció de l’arquitectura”, centrat en la descripció d’arquitectures de sistemes. En ell s’afirma que:

“L’arquitectura d’una empresa descriu els principis i models fonamentals que guien el seu disseny i evolució al llarg del temps.” 

En conjunt, podem dir que l’Arquitectura Empresarial és una disciplina clau per alinear estratègia i tecnologia, basada en una representació estructurada dels components fonamentals d’una organització: processos, dades, aplicacions i tecnologia, i de les seves interrelacions.

Aquest enfocament no només aporta claredat, sinó que permet prendre decisions informades, millorar l’eficiència operativa i avançar amb més seguretat en els processos de transformació digital.

 

Objectius principals de l’Arquitectura Empresarial

Alineació entre estratègia de negoci y tecnològica 

Aquest és, sens dubte, el seu objectiu central. L’Arquitectura Empresarial permet assegurar que la visió estratègica de l’organització es reflecteixi en les seves decisions tecnològiques, mitjançant una gestió top-down.

Però també habilita una lectura inversa (bottom-up): en entendre l’estat real de les nostres capacitats tecnològiques: obsolescències, resiliència, gestió d’actius… podem anticipar el seu impacte en l’estratègia corporativa.

Facilitar la presa de decisions estratègiques 

Comptar amb un model complet i actualitzat d’actius i relacions permet planificar amb claredat l’evolució tecnològica de l’empresa.

Mitjançant la comparació entre l’estat actual (AS-IS) i el desitjat (TO-BE), juntament amb una anàlisi de llacunes (Gap Analysis), l’Arquitectura Empresarial habilita fulls de ruta realistes i alineats amb la visió de negoci, facilitant la priorització d’inversions i l’elaboració de plans de sistemes.

Disposar d’una visió comuna

Per aconseguir aquesta alineació, és fonamental que totes les àrees de l’organització, des de l’alta direcció fins als equips tècnics, comparteixin una mateixa visió de l’ecosistema tecnològic i de negoci.

El modelatge d’objectius, processos, aplicacions i sistemes crea un llenguatge comú accessible a tots els stakeholders, cosa que redueix friccions i agilita la presa de decisions.

 

Principals beneficis de l’arquitectura empresarial

Els beneficis de l’arquitectura empresarial es basen en l’agilitat en la presa de decisions sobre un catàleg d’elements que representi la realitat de l’empresa. Així, podem destacar que alguns dels beneficis de l’arquitectura empresarial serien:

Major eficiència operativa

L’Arquitectura Empresarial permet detectar actius duplicats, poc utilitzats o que no aporten valor, i facilita l’optimització de processos.

Aquest enfocament redueix temps, costos i errors en l’evolució tecnològica, generant millores tangibles en la productivitat.

Reducció de la complexitat organitzacional

En mapar tecnologies, rols i processos, s’obté una fotografia clara de l’ecosistema de l’empresa, cosa que permet millorar la coordinació entre àrees.

A més, permet identificar silos d’informació o sistemes, documentar-los i millorar-ne la integració. Això evita duplicitats, models de shadow IT i malentesos sobre què existeix realment a l’organització.

Catalitzador de la transformació digital

Disposar d’un catàleg viu d’actius i relacions permet identificar quines capacitats són necessàries, quines s’han de substituir i quines s’han d’optimitzar.

Això es tradueix en plans de transformació digital més ràpids, més precisos i millor alineats amb els objectius del negoci.

 

Una disciplina en auge

Avui dia, establir un model d’Arquitectura Empresarial ja no és una opció reservada a poques organitzacions. És una palanca clau per prendre millors decisions, accelerar la transformació i generar valor de manera sostenible.

En un entorn on els canvis són cada vegada més ràpids, comptar amb una visió clara, estructurada i compartida de l’ecosistema tecnològic no només és útil, és essencial.