CIONET Barcelona Tech Quest 2026 reuneix a Sant Cugat líders tecnològics per debatre sobre actius digitals, ciberseguretat, intel·ligència artificial i el paper de la tecnologia en els consells d’administració. Una jornada amb una idea transversal: el repte ja no és saber què pot fer la tecnologia, sinó decidir què estem disposats a canviar per aprofitar-la.
La tecnologia fa anys que promet transformar les empreses. Ara comença a transformar també la manera com aquestes prenen decisions, gestionen els seus riscos i organitzen el treball. Aquesta va ser una de les idees centrals de la tercera edició de CIONET Barcelona Tech Quest, celebrada el passat 6 d’octubre a la seu de Banc Sabadell, a Sant Cugat del Vallès.
Sota el lema «Més enllà del hype: de l’estratègia a la realitat», la jornada va reunir líders tecnològics per abordar quatre grans qüestions que van acabar convergint en una mateixa pregunta: com passar d’experimentar amb la tecnologia a redissenyar l’empresa per aprofitar tot el seu potencial?
Un futur dels diners i dels pagaments més fragmentat
La jornada va arrencar amb el debat sobre el futur dels pagaments. Roger Olivet, de Banc Sabadell, va plantejar un escenari en què l’efectiu i les targetes conviuran amb noves alternatives com l’euro digital, les stablecoins i els dipòsits tokenitzats. Aquest escenari apunta a un ecosistema de pagaments més fragmentat, en el qual ciutadans i empreses podran triar diferents solucions segons factors com el cost, la velocitat, la seguretat o l’abast.
Per la seva banda, Carlos Conesa, del Banco de España, va abordar l’euro digital com una alternativa digital a l’efectiu. La proposta permetria fer pagaments entre particulars, en comerços físics i en el comerç electrònic, amb abast paneuropeu, sense que això impliqui necessàriament substituir els diners en efectiu.
La qüestió, per tant, no és només quines noves formes de diners estaran disponibles, sinó quines infraestructures permetran utilitzar-les i quin marge d’autonomia tindrà Europa per desenvolupar els seus propis sistemes.
La IA redefineix el mapa de la ciberseguretat ofensiva i defensiva
La velocitat de l’evolució tecnològica va tornar a situar-se al centre del debat sobre seguretat. Joan Puig, CISO de Banc Sabadell, i Javier Galindo, CISO de Moeve, van analitzar com la intel·ligència artificial accelera tant les capacitats ofensives dels ciberdelinqüents com les eines defensives de les empreses.
Els ponents van assenyalar que el temps disponible per reaccionar davant d’una amenaça s’ha reduït dràsticament:
- Atacs tradicionals: En episodis històrics com WannaCry (2017), transcorrien mesos entre la publicació d’una vulnerabilitat i la seva explotació massiva.
- Atacs actuals: Amb l’ajuda de la IA, l’explotació de vulnerabilitats i els atacs d’enginyeria social (mitjançant phishing hiperpersonalitzat, deepfakes o veus sintètiques) es produeixen en qüestió d’hores.
Davant d’aquesta realitat, la resposta no és frenar l’adopció de la IA, sinó acompanyar-la amb criteris de seguretat clars, fent que el rol del CISO evolucioni d’un perfil de control a un facilitador de la innovació segura.
El salt: I si l’empresa pogués aprendre?
Fernando Herrera, cofundador de Firemind, va plantejar una pregunta que resumeix bona part del debat: «Totes les persones a les nostres organitzacions estan utilitzant la IA, però la pregunta és: està utilitzant IA l’empresa?»
Moltes organitzacions continuen estructurades per transmetre informació entre persones. No obstant això, una part important del coneixement continua depenent de l’experiència acumulada pels empleats. Herrera va proposar explorar què passaria si la mateixa organització pogués aprofitar aquest coneixement per aprendre i actuar de manera més autònoma.
El plantejament va més enllà d’incorporar agents d’IA als processos existents. Es tracta de donar-los capacitat per rebre una alerta, analitzar-la, decidir com actuar i executar una resposta dins dels límits definits. L’ambició és que la IA no es limiti a assistir els empleats, sinó que permeti replantejar com es distribueix i s’executa el treball.
Del potencial tecnològic al canvi real
La jornada va dibuixar un escenari en el qual els pagaments digitals, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial estan modificant les condicions en què operen les empreses. Però també va posar de manifest una qüestió de fons: disposar de noves capacitats tecnològiques no garanteix, per si sol, una transformació.
Aprofitar-les exigeix revisar processos, anticipar riscos, desenvolupar noves formes de col·laboració i connectar les decisions tecnològiques amb l’estratègia empresarial.
Anar més enllà del hype significa deixar de preguntar-se únicament què pot fer la tecnologia i començar a decidir què ha de canviar a l’organització per aprofitar-la.
