Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de participar en una taula rodona organitzada per La Vanguardia sobre sobirania tecnològica, intel·ligència artificial i resiliència digital.
Durant el debat, vam intercanviar diferents punts de vista entre representants de diversos sectors i hi va haver una conclusió que va aparèixer una vegada i una altra: la tecnologia s’ha convertit en un factor tan estratègic que ja no n’hi ha prou de preguntar-nos quines eines utilitzem; també ens hem de preguntar fins a quin punt en tenim el control.
Tradicionalment, quan sentia parlar de sobirania tecnològica, tendia a associar-la estrictament amb la ubicació física de les dades o amb la dependència de determinats proveïdors. Ara crec que el concepte és molt més ampli: la sobirania tecnològica consisteix a mantenir la capacitat de decidir. Decidir on executem els nostres serveis, com protegim la nostra informació, com garantim la continuïtat del negoci i com evitem que una decisió presa avui limiti la nostra capacitat d’actuació d’aquí a cinc o deu anys. I això és especialment important en el sector financer.
La tecnologia: un actiu essencial del negoci financer
Un dels canvis més profunds que he viscut al llarg de la meva trajectòria professional és comprovar com la tecnologia ha passat de ser una funció de suport a convertir-se en una part essencial del negoci mateix. Avui, un client pot obrir un compte des del mòbil, contractar un producte, fer una transferència internacional, sol·licitar finançament o interactuar amb el banc sense anar a una oficina.
Això significa que les nostres plataformes digitals, les nostres infraestructures i les nostres dades són actius estratègics. I quan alguna cosa és estratègica, mantenir-ne la capacitat de control es converteix en una prioritat.
Per això, quan a Banc Sabadell impulsem iniciatives de transformació digital com NewApp, no pensem únicament a oferir una millor experiència d’usuari, sinó a construir capacitats tecnològiques que ens permetin evolucionar ràpidament, escalar quan sigui necessari i mantenir els nivells de seguretat i disponibilitat que esperen els nostres clients.
El nou paradigma de la resiliència operativa
Fa anys, quan parlàvem de continuïtat de negoci, la conversa girava al voltant dels centres de dades: què passa si un CPD deixa d’estar disponible?, quant triguem a recuperar-nos?, tenim una rèplica adequada? Avui dia, les preguntes són molt més complexes.
- Seguretat: què passa si patim un atac de ransomware?
- Ecosistema: què passa si un tercer crític o un proveïdor essencial deixa d’estar disponible?
- Complexitat: com recuperem centenars de serveis digitals en un entorn híbrid on conviuen tecnologies tradicionals, cloud i solucions SaaS?
La sobirania tecnològica es mesura cada vegada més per la nostra capacitat de recuperació davant l’adversitat. Per aquest motiu, impulsem iniciatives orientades a reforçar les nostres capacitats de restauració d’entorns crítics, incloent-hi arquitectures que permetin disposar de còpies més aïllades, protegides i independents davant d’escenaris extrems. Quan avui analitzem una arquitectura tecnològica, ens preguntem, sobretot, com respondrà quan alguna cosa vagi malament.
El núvol no és el problema, la dependència sí
Sovint, la sobirania tecnològica es planteja com un debat entre cloud i on-premise. Sovint es presenta com si una opció fos més moderna que l’altra, tot i que personalment crec que és una simplificació excessiva. El núvol aporta capacitats extraordinàries d’escalabilitat, innovació i velocitat. Seria absurd renunciar-hi. La qüestió rellevant és una altra: com aprofitem aquestes capacitats sense generar dependències que puguin limitar les nostres opcions futures.
A Banc Sabadell apostem per una visió equilibrada basada en arquitectures híbrides. Determinades capacitats es beneficien enormement de l’elasticitat del cloud públic. D’altres requereixen nivells addicionals de control, resiliència o proximitat a les dades. La clau és mantenir la capacitat d’escollir. La veritable sobirania no consisteix a construir-ho tot un mateix, sinó a poder decidir en cada moment quina és la millor opció per a l’organització.
La intel·ligència artificial obre noves oportunitats i responsabilitats
Si hi ha una tecnologia que està accelerant aquest debat és, sens dubte, la intel·ligència artificial. Durant els darrers mesos he participat en nombroses converses sobre IA. Algunes giren al voltant de la productivitat, d’altres sobre l’eficiència operativa i d’altres sobre nous serveis per als clients. Però totes acaben arribant al mateix punt: com despleguem aquestes capacitats de manera segura i responsable?
La veritable pregunta és com protegim les dades, com governem els models, com garantim el compliment normatiu i com evitem convertir-nos en simples consumidors de capacitats externes sense desenvolupar coneixement propi.
Per això considero que la sobirania tecnològica i la intel·ligència artificial han d’avançar juntes.
L’actiu més important són les persones
Durant la trobada de La Vanguardia es va parlar molt de plataformes, infraestructures, regulació i dades. Però crec que hauríem d’haver dedicat més temps a l’element més important: les persones. Perquè cap estratègia tecnològica serà realment sobirana si el coneixement més crític resideix completament fora de l’organització.
Els projectes més ambiciosos que estem abordant —des de la modernització de les nostres plataformes digitals fins a l’adopció de capacitats d’IA o el reforç de la resiliència operativa— només són possibles gràcies al talent que tenim dins de Banc Sabadell.
Amb la mirada posada en el futur
Estic convençut que durant els propers anys continuarem veient avenços tecnològics extraordinaris. La intel·ligència artificial, l’automatització, un cloud més desenvolupat i millors capacitats, i les noves plataformes digitals continuaran transformant la manera d’operar. El nostre repte no serà decidir si adoptem aquestes tecnologies, sinó fer-ho mantenint la nostra capacitat de decisió, la nostra resiliència i el nostre coneixement.
Perquè, al capdavall, la sobirania tecnològica consisteix a conservar la llibertat d’escollir el nostre propi camí tecnològic.
