Hi ha una pregunta que cada vegada sentim més en comitès, fòrums i converses empresarials: “Com podem adoptar la Intel·ligència Artificial?”. I, probablement, la pregunta ja no és aquesta. El veritable repte no és adoptar una tecnologia, sinó canviar hàbits, processos, formes de decidir i maneres de treballar.
La Intel·ligència Artificial (IA) no és una capa màgica que s’instal·la sobre una organització per fer-la automàticament més eficient. Només genera impacte quan connecta amb problemes reals, quan les persones hi confien i quan s’incorpora de manera natural a la feina del dia a dia.
Aquesta va ser una de les idees centrals que vaig compartir a la taula rodona organitzada per APD i Holístic sobre l’adopció de la IA a l’empresa, en la qual van participar professionals de sectors tan diversos com la banca, la logística, l’àmbit legal i l’educació digital. La conversa va deixar una conclusió clara: ja no som en el moment de parlar només de potencial. Ha arribat l’hora de convertir la IA en valor real.
La IA com a palanca de productivitat i valor per a les persones
Al sector financer, l’ús de models analítics avançats no és nou; fa anys que s’aplica a l’anàlisi de riscos, l’optimització de processos interns i la detecció del frau. El que ha canviat radicalment és la irrupció de la IA generativa i la seva capacitat per democratitzar eines avançades, posant-les a l’abast de perfils molt diversos dins de les organitzacions.
Avui ja no parlem només d’equips tècnics especialitzats. Parlem de professionals que es recolzen en la IA en la seva activitat diària per:
- Sintetitzar grans volums d’informació.
- Redactar primers esborranys i estructurar documentació.
- Ordenar idees o extreure conclusions accionables d’una reunió.
Aquí és on comença la veritable transformació digital: a alliberar temps de tasques mecàniques per reinvertir-lo en un millor assessorament, una atenció personalitzada i decisions més estratègiques que reforcin la confiança del client. La visió no és substituir les persones, sinó capacitar-les, retornant-los focus i capacitat de criteri.
En cap cas la nostra visió és substituir les persones, sinó capacitar-les perquè puguin fer tasques de més valor i deixar de banda totes aquestes feines manuals que els fan perdre temps. La IA no s’ha d’entendre com una amenaça, sinó com una oportunitat per retornar temps, focus i capacitat de criteri a les persones.
Aprenentatges compartits per a una adopció responsable de la IA
En la nostra aproximació distingim tres grans àrees de desenvolupament: eines de productivitat per als empleats, projectes d’IA aplicats a processos concrets i usos en canals d’interacció amb clients.
Aquest últim punt requereix una prudència especial: la IA pot aportar agilitat en gestions mecàniques, com ara localitzar una oficina o bloquejar una targeta, però no ha de substituir l’assessorament humà quan el client necessita acompanyament, criteri i personalització.
La taula rodona va permetre contrastar aquesta visió amb experiències molt diferents. Eugeni Fibla (Bolian / Akoma), des de l’àmbit logístic, va explicar com la IA predictiva els ajuda a anticipar la demanda i optimitzar un magatzem altament automatitzat.
El seu aprenentatge va ser molt clar: començar per un problema concret que «faci mal», amb impacte econòmic directe i amb dades prou estructurades. Sense qualitat de les dades, la tecnologia perd utilitat.
El veritable repte no és tècnic, és humà
Des del sector legal, Delia Rodríguez (Roca Junyent) va subratllar la importància de la governança, la revisió humana i el control de l’anomenat Shadow AI: l’ús d’eines externes sense supervisió corporativa. La seva reflexió connecta especialment amb sectors regulats com el financer, on innovar exigeix fer-ho dins d’un marc clar de seguretat, compliment normatiu i protecció de la informació.
Eloi Noya (Founderz) va aportar una visió molt pràctica sobre formació i automatització. En el seu cas, la IA està permetent escalar serveis d’atenció a comunitats molt àmplies, així com personalitzar propostes i experiències d’aprenentatge. També va posar el focus en un punt clau: els comandaments intermedis necessiten entendre què es pot fer realment amb IA per poder replantejar els fluxos de treball dels seus equips.
Aquesta idea és fonamental. En una gran organització, el repte no és només tècnic. És profundament humà. Té a veure amb la por a equivocar-se, amb la incertesa sobre què es pot fer i què no, amb la dificultat de canviar rutines consolidades i amb la necessitat de demostrar la utilitat de manera molt pràctica.
D’aquí a dos o tres anys, la IA aplicada a la productivitat personal esdevindrà invisible, transparent i integrada a la nostra feina diària. La pregunta ja no serà si l’estàs utilitzant, sinó com érem capaços de treballar abans sense ella.
L’adopció comença per la utilitat percebuda
A Banco Sabadell estem veient que l’adopció no depèn de l’edat, sinó de la utilitat percebuda. Hi conviuen professionals amb dècades d’experiència bancària i persones més joves que han incorporat la IA amb més naturalitat. La clau és connectar tots dos mons: el coneixement profund del negoci i les noves capacitats digitals. Per això impulsem formació, tallers, acompanyament i comunitats internes (Engage) en què els mateixos companys comparteixen casos d’ús i aprenentatges.
Quan algú veu que una tasca que abans li requeria dues hores es pot resoldre en cinc minuts, sempre amb supervisió i criteri professional, la barrera d’entrada desapareix. L’adopció no es produeix per decret. Es produeix quan una persona entén per a què li serveix l’eina i com la pot aplicar l’endemà a la seva feina.
Per això, el retorn de la IA no estarà únicament en grans projectes estratègics. També serà present en el dia a dia: resumir millor, preparar millor una visita, reduir la fricció documental, millorar la qualitat d’un esborrany, accelerar la cerca d’informació o transformar una reunió llarga en conclusions accionables.
De projectes aïllats a hàbits de treball amb IA
En una gran organització, petites millores ben adoptades i fàcilment replicables poden generar un impacte extraordinari. Però per aconseguir-ho cal prioritzar correctament. No totes les idees mereixen convertir-se en un projecte. En el nostre cas, els casos d’ús han de respondre a criteris clars: retorn, viabilitat, seguretat, escalabilitat i encaix regulador. I, cada vegada més, han de néixer des de les àrees de negoci, perquè són les que coneixen millor els processos, els punts de dolor i les oportunitats reals.
Mirant cap als pròxims anys, també vaig compartir una convicció: la IA aplicada a la productivitat personal esdevindrà invisible i formarà part natural de la nostra feina diària. Igual que avui no ens preguntem si fem servir internet, el correu electrònic o eines col·laboratives com Teams, arribarà un moment en què la pregunta ja no serà si utilitzem IA, sinó com érem capaços de treballar abans sense ella.
La Intel·ligència Artificial no necessita sempre grans titulars. Necessita bons hàbits. Necessita confiança, mètode, criteri i persones capaces d’incorporar-la de manera responsable al seu dia a dia.
